Tenim una notícia per donar-vos: el rellotge de la vostra existència avança sense parar i no sembla disposat a aturar-se, així que el vostre destí, si teniu sort, és fer-vos cada dia més grans i, possiblement, més savis. I és que, com deia Schopenhauer en un dels seus aforismes, “Els primers 40 anys de la vida ens donen el text i els 30 següents, el comentari”. Les nostres vides es prolonguen gràcies als avenços de la medicina, però en una societat que valora la novetat, la immediatesa i el consum constant, els homes i les dones ens resistim sovint a entrar a la maduresa, víctimes d’una por irracional a la pèrdua de la plenitud i a una obsolescència que ja intuïm.

Però en un temps en què la vellesa és cada dia més llarga, potser val la pena aturar-se a contemplar la bellesa d’una vida esmunyedissa, gaudir del pas del temps i aprofitar allò que ens ha ensenyat l’experiència.

Sis ballarins de dansa contemporània i un cor de figurants no professionals utilitzen el moviment per convidar-nos a reflexionar sobre com veiem la vida. És un exercici escènic que ens proposa perdre la por al tic-tac del rellotge i gaudir plenament del regal de la maduresa.