La forma en què interactuem entre nosaltres es regeix per un complex conjunt de regles. Aquestes influeixen en el nostre llenguatge corporal, en com ens comportem físicament, com percebem a l’altre, com pensem i reaccionem. Algunes d’aquestes regles són imposades, dictades per la societat; altres les creem nosaltres mateixos a partir de la nostra experiència; algunes són imaginades. No obstant això, totes elles restringeixen i donen forma a les relacions. Vist des de l’exterior, el nostre comportament és predictible, aleatori, absurd, intel·ligent, violent i tendre, resultat de la interpretació de les regles. En observar als altres podem veure’ns a nosaltres mateixos, detectar virtuts i defectes, qüestionar com aquestes regles ens defineixen.

S’utilitza un sistema de regles similar en la pròpia acció coreogràfica per a il·lustrar aquesta interacció i desafiar-nos a reflexionar sobre la forma en què veiem als que ens envolten. S’aplica una sèrie de normes i decisions als intèrprets que són executades, però també filtrades i adaptades, generant un reflex del propòsit inicial. En paral·lel, amb un acurat ús de les regles, amb insistència i flexibilitat, observació i reflexió, es pot crear una narrativa física específica per a il·lustrar la forma complexa, absurda, bella, tràgica, violenta, íntima, irònica i fosca gràcies a la qual ens comportem els uns amb els altres.

El títol “Beneath” es refereix a aquesta superposició de raó i causa que es troba per sota del que podem observar, el complex sistema de normes i interpretacions que governa l’acció. El subtext que acompanya a cada gest, a la narrativa que impulsa una aparent construcció geomètrica, a l’animal fosc que habita en cadascun de nosaltres.