“ HE VINGUT A ACOMIADAR-ME.
La vida és una suma de comiats.
Cada segon que passa és un adéu.
Adéu a tot allò que ha estat i que ja no és.
Jo mateixa sóc allò que ha estat i que ja no és.
Sóc una acumulació de passats.
Una eterna despedida

…”

………………………..

La C. s’atura davant del pont vers la nova Conquesta.
Ens destaparà l’enigme del seu impuls naïf i demolirà tot el paisatge per donar pas al nou asil que tothom conspira.

Una sèrie d’episodis inviables conformaràn la seva història que serà IMPOSSIBLE DE TRAÇAR EN LÍNIA RECTA.

L’enigme del
PUNT MORT

és el punt del Sacrifci inevitable.
Aquelll punt de suspenció quasi imperceptible

que dóna pas al gir i que pertany a la dimenció dels extrems:
la pèrdua voluntària d’alguna cosa per obtenir-ne una altra.
Una refexió al voltant de la noció d’inversament,
de viratge, l’alteració vital i el misteriós punt que capgira.

L’INÈRCIA DEL PÈNDOL I EL SEU MISTERI