Aquesta no és una peça de flamenc.

A OneTwoThreeOneTwo, un parell de ballarins utilitzen els seus cossos i les seves veus per demanar-se, què és el flamenc? Cóm funciona aquesta llengua no escrita – alhora música i dansa – per crear aquesta comunicació tan intensa, tan immediata?

El flamenc és una forma d’art antiga, però viva. De les arrels més profundes de la música gitana a les grans produccions teatrals d’avui, el seu poder s’alimenta de les mateixes seqüències rítmiques fonamentals: 123 123 12 12 12. La intimitat i la interacció amb el públic del tablao* genera una complexa xarxa de significat, expressió i narració – un conjunt únic de rituals i tècniques que segueixen creixent i evolucionant.

OneTwoThreeOneTwo s’endinsa i trenca el flamenc, examinant cada aspecte de la seva màgia singular.