A Ossos hi ha dos gossos que es comporten com humans. I dos científics que no paren de fer el gos. Uns són hereus directes del Quixot i Sancho Panza, de Cipión i de Berganza. Els altres, fills de la picaresca ibèrica, del mou-te molt i no facis gaire.

A Ossos hi ha quatre personatges, i un altre de molt present, però absent, o del que en queda poc, tret d’una obra literària immortal i quatre ossos que no se sap ni si són els seus: Miguel de Cervantes Saavedra.

Els gossos fan de gossos que busquen i guarden ossos. I els científics també busquen, treballar poc i molts beneficis. Tots quatre emprenen un viatge a través de l’humor, de l’absurd, i també de l’amistat, la memòria i la bellesa, amb un objectiu comú: quedar-se amb els ossos del gran novel·lista.
Ossos, una comèdia per rosegar.