“Un retrato imprescindible que conmueve.”

“Una especie de obligación moral (mezcla de empatía, revulsión y sentimiento) lo suficientemente potente como para que siga viva tiempo después de abandonar la sala”

“P.A.U. ens interpel·la amb honestedat, despulla al teatre del banal decorativisme, dels artificis interpretatius, per a “Dir”, aquesta necessitat d’explicar, que l’escenari és una costa on escriure les memòries de la travessia, del naufragi”

“La vitalitat, força i capacitat de fer endinsar a l’espectador, des de la vivència personal i real, en els processos migratoris fa que sigui una obra emotiva però profundament política. Teatre documental. Teatre que sap de quin costat està”

“P.A.U. dóna l’oportunitat que el teatre sigui un espai de sensibilització, reivindicació i esperança en el treball per la no discriminació; un espai en el qual se li dóna veu als qui moltes vegades la societat invisibilitza”

“Un espectacle viu, amb molta llum, on actors, actriu i espectadors viuen un moment únic sense grans pretensions; com si estiguéssim escoltant històries a la vora del foc”

“Hi ha espectacles necessaris que deixen l’ànim per terra i hi ha propostes igualment necessàries que encoratgen”

“Els relats vivencials, honestos i indefugibles, colpeixen i desemmascaren l’espectador”

“Josep Maria Barrufet i les seves guitarres donen encara més realitat a les històries: És una música trista, plena de nostàlgia però forta i esperançada a la vegada”

“Agradecimiento infinito por una gran bofetada de vida real”