S.O.S. és un cant a la vida, un xiuxiueig de l’ànima a la terra, al nostre planeta. S.O.S. és un crit, un clam al despertar de la nostra consciència. S.O.S. és la urgència d’ara mateix.

S.O.S. a tot allò que es perd i que pot desaparèixer devorat per aquest món globalitzat. A allò gegant com les glaceres i allò petit, a escala humana i íntima de cadascú. S.O.S. perquè som fràgils i ens podem trencar i desfer i desaparèixer i, amb nosaltres, tot allò guardat dins a dins. Qui guarderà la nostra memòria? S.O.S. a l’amor, a la bellesa que poden salvar el món.

Podem seguir vivint com fins ara?

Podem tornar a començar?